Hi va haver un temps en què les forces militars de diferents països portaven uniformes de diferents colors. L'exèrcit britànic, per exemple, portava uniformes vermells. Tot i això, tot va canviar amb la invenció del camuflatge i la consciència que era una poderosa eina d'engany per amagar-se de l'enemic i protegir també un equip valuós.
Aquest article ofereix algunes idees interessants sobre com es va inventar el camuflatge i com es fa el teixit de camuflatge en els temps actuals.
Com es va inventar el camuflatge?
El camuflatge es va inventar per primera vegada a França l'any 1914 per Lucien Victor Guirand de Scevola, un artista. Un any més tard, els britànics el van adoptar com a uniforme per a l'exèrcit permanent. El primer exèrcit permanent britànic, establert el 1645, anava vestit inicialment amb uniformes vermells. En aquella època, era norma que els exèrcits de diferents països tinguessin uniformes de diferents colors. Mentre que els britànics anaven adornats de vermell, els francesos vestien de blau i els russos es podien reconèixer pels seus uniformes de color verd.
A finals del 1800, els britànics van triar el caqui com a uniforme, ja que es va adonar que la roba apagada i de colors llisos feia un millor treball per camuflar-se que el vermell brillant. El 1915, durant la Primera Guerra Mundial, l'exèrcit va adoptar l'estampat de camuflatge com l'uniforme escollit per permetre als soldats integrar-se millor amb el seu entorn natural. Poc després dels britànics, els americans van seguir el mateix.
La popularitat del teixit de camuflatge com a uniforme militar va augmentar considerablement quan les forces nord-americanes van dur a terme les operacions Tempesta del desert amb les Aliances de l'OTAN a l'Orient Mitjà l'any 1990. Avui en dia, el camuflatge és l'uniforme preferit per a la majoria de les forces armades del món, incloent l'exèrcit terrestre, la marina. , forces paramilitars i força aèria.
Com es fa el teixit de camuflatge?
Quan es tracta de fabricar teixits de camuflatge, els patrons o colors de camuflatge solen ser sublimats amb tintura o serigrafiats a la tela abans de ser cosida per formar roba o altres articles. La clau per fer un teixit tenyit és utilitzar tints i pigments que siguin físicament resistents i químicament inerts quan s'apliquen a un material. Atès que la permanència del color ha estat un focus clau en la indústria tèxtil, també es va aconseguir amb èxit el camuflatge amb taques de color.
A més dels colors i els patrons, l'elecció del material per fer teixit de camuflatge també va ser una preocupació molt important. Gràcies als avenços moderns, científics, investigadors i enginyers tenen ara la capacitat d'alterar les propietats de superfícies i substrats a nivell molecular. Això els dóna la palanca per controlar característiques específiques de superfícies i materials. Una altra gran àrea d'investigació en aquest sentit que ha contribuït molt al sector tèxtil està relacionada amb les característiques electrocròmiques per a la modificació del color mitjançant estimulació elèctrica.
Una tècnica utilitzada per al canvi de color és el mecanocromisme, que funciona sobre la base dels principis dels receptors de detecció. Alguns compostos experimenten un canvi de color quan se'ls aplica una tensió a causa del sistema mecanocròmic que es crea mitjançant l'alteració superficial del polímer conductor.
De la mateixa manera, si hi ha presència d'un camp magnètic o elèctric, certs sistemes altament polarizables estan sotmesos a canvis de color. Per exemple, si el color de la solució particular és vermell i un imant es manté més a prop, podem observar el canvi de color a mesura que la solució es torna blava.
Altres mètodes per als canvis de color inclouen la ruptura d'enllaços per reajustar els àtoms, donant lloc a una alteració del color; canvis en l'estat d'oxidació o canvis en la polaritat o PH de la superfície.
L'elecció del material per a la tela de camuflatge
Inicialment, el teixit de camuflatge es va produir principalment a partir de sarja de cotó pesada, que és bastant duradora, però es fa pesada quan està mullada i és massa calenta per portar-la d'una altra manera. Per fer front a aquesta preocupació, després es va fabricar teixit de camuflatge a partir de fibres sintètiques. Tanmateix, la limitació de la fibra sintètica és que no pot absorbir la suor, cosa que era un inconvenient, ja que sovint les tropes havien de treballar a l'aire lliure sota el sol calorós i sofocant.
Per tant, es va idear una alternativa eficaç amb una barreja de cotó i fibra sintètica. Això va donar lloc a la producció d'un teixit que era fort però lleuger. Actualment, les barreges de cotó i polièster són habituals per fer teixits de camuflatge per a uniformes militars.
Com ajuda el camuflatge?
El camuflatge ajuda a ocultar persones i equips de l'enemic. El teixit crea un impacte únic en l'individu o l'equip fent-los semblar com si fossin part de l'entorn natural.
Això ajuda a les tropes a emprar estratègies ofensives i defensives més efectives i dóna avantatge sobre els adversaris durant la guerra. Per aconseguir l'efecte d'ocultació, la peça o teixit es tenyeix en pedaços de diversos colors perquè l'usuari pugui combinar-se amb els colors de l'entorn i no sigui identificable.
El teixit de camuflatge té múltiples aplicacions i s'utilitza per produir uniformes per a les forces armades. També s'utilitza per protegir artilleria, vaixells i avions i fa que l'equip i els vehicles blindats siguin discrets. Amb els anys, la demanda del teixit ha augmentat considerablement i la demanda global anual de camuflatge superarà els 350 milions de metres.